Les grans empreses tenen departaments de recerca d'UX. Fan estudis longitudinals, recluten participants a través de panells i passen mesos sintetitzant dades abans de prendre una decisió de producte. Tu no tens això. Però tens això altre: accés directe als teus usuaris, un cicle de feedback curt i la capacitat de moure't ràpid.
La recerca d'usuaris no necessita un laboratori. Els cinc mètodes següents costen poc o res, es poden fer aquesta mateixa setmana i t'explicaran més sobre el teu producte del que aprenen la majoria de fundadors en un any de construir a les fosques.
Els fundadors detecten patrons. Vius amb el problema, has parlat amb algunes persones i t'has format un model mental sòlid del que necessiten els teus usuaris. Aquest model sembla precís, però es basa en senyals incomplets.
| Tema | Suposició (intuïció) | El que la recerca sol revelar |
|---|---|---|
| Per què es registren els usuaris | «Volen la funcionalitat principal» | Van veure un cas d'ús concret en una ressenya o una recomanació |
| Per què els usuaris abandonen | «El preu era massa alt» | No van saber configurar-lo durant la primera setmana |
| Qui és el teu usuari real | «La persona que paga» | Un empleat tres nivells per sota que impulsa l'adopció (o la bloqueja) |
| Quina funcionalitat construir després | «Sol·licituds de funcionalitats a la safata d'entrada» | Una solució alternativa que els usuaris han muntat ells mateixos, que amaga la mancança real |
El cost d'equivocar-se no és només temps: és credibilitat. Llançar funcionalitats que ningú fa servir, o ignorar la fricció que està matant la retenció, s'acumula al llarg dels mesos.
Programa trucades de 30 minuts amb 5 usuaris actuals. Fes preguntes obertes sobre el seu flux de treball, no sobre el teu producte. Cinc són suficients: a la quarta entrevista ja hauràs ssentit els mateixos temes tres vegades. Grava amb permís, transcriu i etiqueta els patrons entre sessions.
Totes dues eines tenen plans gratuïts generosos. Mira de 10 a 20 sessions reals d'usuaris que es mouen pels teus fluxos clau. Busca clics de ràbia (clics repetits per frustració), girs en U (tornar enrere just després d'arribar a algun lloc) i punts d'abandonament. Veuràs confusions que mai no t'haguessis imaginat.
Activa una enquesta curta en una acció concreta (per exemple, després de completar una tasca clau o després de 7 dies d'ús): «Què t'ha portat aquí avui? / Ho has aconseguit? / Què ha estat a punt d'aturar-te?». Limita-la a 3 preguntes com a màxim: les taxes de resposta s'ensorren a partir de la tercera.
Ves a G2, Capterra, Trustpilot o a les ressenyes de l'App Store dels teus 3 competidors principals. Filtra les ressenyes de 3 estrelles: són les més sinceres. Busca frases com «m'agradaria que pogués», «l'única cosa que falta» i «hem canviat perquè». Són les necessitats no ateses del teu mercat, servides de franc.
Troba 3 persones que s'assemblin més o menys al teu usuari objectiu: la parella d'un company, algú en una cafeteria, un contacte de la teva xarxa. Dona'ls una tasca («prova de registrar-te i completar X»). Observa en silenci. No expliquis res i no ajudis. Vint minuts mirant algú que s'embolica amb el teu onboarding valen més que vint hores de debat intern.
La recerca no serveix de res si no canvia alguna cosa. Després de cada ronda de recerca, escriu exactament tres coses:
Fase inicial (abans de trobar l'encaix producte-mercat): fes alguna forma de recerca cada setmana. Almenys una conversa amb un usuari. Almenys una revisió d'una gravació de sessió. El cicle de feedback ha de ser curt perquè encara estàs descobrint a qui t'adreces.
Fase de creixement: cada mes o cada quinze dies. Designa algú perquè s'encarregui del ritme de la recerca, encara que sigui el fundador o una persona de producte que hi dediqui 2 hores per setmana. Si ho deixes decaure, tornaràs a construir per a tu mateix.
Si vas just de temps i només pots preguntar una cosa als usuaris, pregunta això: «Explica'm l'última vegada que vas fer servir [producte] per resoldre [problema]. Comença pel principi».
Aquesta pregunta obliga a explicar una història, no a posar una nota. Revela el context real, la fricció real i els resultats reals, no preferències hipotètiques. Fixa't en què se salten (han deixat de preocupar-se'n) i en què descriuen amb detall (els importa molt).